viernes, 24 de mayo de 2013

QUE HACEMOS MÁ?

  Que hacemos má? és una web que recomana jocs i joguines per infants segons les seves edats. En aquest cas podem trobar ¡Mi cuerpo y Yo! que són activitats per desenvolupar nocions corporals i la descoberta del propi cos, iniciant-los al moviment. Per a infants de 3-4 anys.
Altres activitats.
Celebrar el día de la dansa.

Carolina Muñoz Rubio, 2on C-TEI.

jueves, 23 de mayo de 2013

ACTIVITAT PER A TREBALLAR CARAS I GESTOS

En aquest link trobaras una activitat per treballar les cares i gestos amb els infants.

http://cosquillitasenlapanza2011.blogspot.com.es/2011/12/actividad-para-trabajar-caras-y-gestos.HTML

Cristina Ezquerra

viernes, 17 de mayo de 2013

Com podem ensenya ioga als nostres petits

En aquesta web en explica com podem ensenya ioga als infants.

http://espaideioga.cat/-info/yoga-rahasya/77-14-1-como-ensenar-yoga-a-los-ninos.html
Cristina Ezquerra Claret

Blog d'expressió corporal i gestual per a infants

Clicant aqui  podreu accedir a Arteatelier, un blog dedicat a l'expressió corporal i gestual per als infants.
Hi ha un apartar de teatre, un altre de pallasso, un altre de mim, de teatre d'ombres, titelles...


Yolanda Nieto

Blog expressió corporal

Aquest és un blog d'expressió corporal on podreu accedir i trobar diverses entrades sobre el tema.

Hi ha entrades sobre la psicomotricitat, el ball, la dansa, tallers a l'aula...


Yolanda Nieto

LA IMPORTÀNCIA DE L’EXPRESSIÓ GESTUAL


L’expressió gestual, és un mitjà de comunicació, que es realitza a través del moviment del cos. Els infants neixen amb la capacitat de comunicar-se, però no serà fins els 24 mesos que la seva expressió verbal, no començarà a ser fluida i entenedora, per això utilitzen el llenguatge no verbal amb els adults i així aconseguir cobrir les seves pròpies necessitats, d’una manera més gestual i expressiva com pot ser, el somriure que simbolitza plaer, mentre que el plor significa desplaer.

El cos en els infants, serà la primera eina per a expressar-se i, els gestos apareixen de manera natural en la comunicació, primerament, per expressar els estats emocionals i després per a intentar comunicar-se amb els altres.

Els nadons aprenen a expressar-se per mitjà dels gestos quan comencen a tenir un cert control sobre els moviments voluntaris. Així doncs, el llenguatge gestual apareix com a habilitat cognitiva necessària per a la comunicació abans que la capacitat de produir missatges orals.

Creiem que entre l’expressió corporal a l’escola, és molt positiu introduir els shows, ja que els shows són una activitat molt enriquidora pels infants, perquè els donem a conèixer moltes coses a través del joc, que és el principal mètode d’aprenentatge en l’etapa infantil. Creiem que totes les escoles bressol haurien de realitzar shows a la seva escola, per tal de divertir als infants i sorprendre’ls, ja que a través dels shows es poden treballar moltes coses i de diferents maneres, per exemple, fent pallassos, explicant contes, utilitzar els titelles, representar fent mímica, etc.



ESTER ZAMBRANA 

Expressió corporal

En aquest video ens parlen sobre el paper que té la gesticulació de l’educador eamb els infants, és fonamental ja que la comunicació no verbal amb el cos, és el mitjà en el qual els infants i els educadors es comuniquen, i el llenguatge verbal encara està en desenvolupamen.



ESTER ZAMBRANA 

martes, 14 de mayo de 2013

BENEFICIS DE LA COMUNICACIÓ GESTUAL


El gest sempre és necessari per donar sentit al que volem expressar. Quan ens
expressem sempre gestualitzem per asseverar més bé el que volem transmetre.
Totes les persones manifestem per mitjà del nostre cos. En podem ser conscients o no, ho podem fer de manera intencionada o no, però sigui com sigui el nostre cos sempre “parla” de nosaltres. El nostre moviment esdevé llenguatge que transmet, igual que tots els altres llenguatges, sensacions, idees, sentiments i emocions. 

El llenguatge corporal expressa el que cadascú porta a dins. Amb les paraules podem dir veritats o mentides, però no podem dominar el que diu el nostre cos, que parla des de la no-consciència.
Si no emprem tècniques apreses, i tot i així sempre transmetem informació personal, no podem dominar el llenguatge corporal. En canvi, els nostres interlocutors sí que poden llegir què diu el nostre cos.El cos és l’eina mediadora per a l’expressió i la comunicació, i el gest i el moviment són els seus recursos expressius.
El gest és un llenguatge que s’emet per mitjà del moviment i és necessari per expressar-se i comunicar-se.
Per mitjà del gest les persones enviem missatges tant de manera conscient com sense adonar-nos-en. Hem de tenir en compte que per ser expressius tampoc no cal que fem grans gestos. El que cal, senzillament, és que siguem conscients dels gestos que fem en la nostra vida diària i en fomentem la creativitat a partir dels actes quotidians.  La gestualització s’aprèn, tot i que hi ha símbols universals, la majoria depenen de la cultura de l’individu. L’expressivitat natural de l’infant en néixer, com a reclam de l’atenció dels adults a les seves necessitats físiques i emocionals, és universal. 
És a dir, tots els infants del món ploren quan tenen gana, quan estan molls, quan se senten incòmodes o quan necessiten afecte i tots els infants del món riuen i tenen expressió de plaer quan estan satisfets.

La comunicació gestual, utilitzada tant en l’etapa preverbal com en la verbal, ofereix molts beneficis als nens i les nenes que la fan servir.
Aquesta comunicació gestual contribueix al desenvolupament dels infants directament, ja que els ofereix una manera simple i efectiva d’expressar i comunicar idees que no poden transmetre verbalment en el moment evolutiu en què es troben, i indirectament, ja que expressa aspectes no verbals de l’estat cognitiu de l’infant.
Els gestos, com el llenguatge, revelen les operacions cognitives que la nena o el nen fa i faciliten l’aparició del llenguatge verbal.

Dit d’una altra manera, els gestos simbòlics permeten als infants explorar més enllà dels límits del llenguatge que són capaços d’expressar verbalment i ens ofereix l’oportunitat d’observar les habilitats de les nenes i els nens com a constructors del llenguatge.

 
A tall de resum, podem dir que els beneficis que aporta la comunicació gestual són els següents:


  •   Desenvolupament cognitiu i afectiu dels infants.
  • Reducció de l’estrès patern i matern en comprendre més bé les necessitats del seu fill o filla.
  •   Reducció de la frustració dels infants que produeix la incapacitat percomunicar-se.
  •  Millora de la comunicació pares-fills.
  • Augment del vincle afectiu.
  •  Augment de l’autoestima del nadó.

JUDIT RUIZ 2nC

PROPOSTES DE JOCS DRAMÀTICS

A continuació trobareu alguns exemples d'exercicis  de joc dramàtic que afavoreixen la comunicació verbal i no verbal.


Els infants poden fer multitud d’exercicis de joc dramàtic que afavoreixen la comunicació,
seguidament en veurem uns exemples:


  • Representar diferents estats d’ànim.
  •  Per parelles, un dels infants fa un gest i l’altre l’ha d’imitar.
  • Imitar sons coneguts (el tren, la vaca, l’aire, la sirena de l’ambulància, el sode la “botzina” d’un vaixell, una gallina, un gall...).
  •  Representar un conte.
  • Moure’s com l’animal inventat o suggerit.
  • Jocs de reconeixement: tocar una part del cos com a resposta a la pregunta“on tens la panxa? On tens el cul? El nas?”...
  •  Jugar a arrossegar-se com els cargols, a nedar com els peixets, a saltar comels cangurs, a enfilar-se com els micos...
  • Seure a terra en rotllana, passar la pilota als infants, el quals, quan la reben,han d’emetre els sons que coneguin: “pa, pa, ta”...
  •  Amb el so del vent, moure’s com si se’ls endugués el vent, adequant el moviment a la força del vent.
  •  Imitar els moviments propis d’un ofici (un conductor, un jardiner, un cuiner,un director d’orquestra, un escombriaire...). Es dóna un objecte a un infant,i l’infant ha d’inventar-se què pot representar i fer-ho amb mímica.

JUDIT RUIZ 2nc

domingo, 5 de mayo de 2013

Videos Expressió Corporal


En aquest enllaç trobem un vídeo en el que es mostra una clase amb infants de tres anys, iniciant-se en la comunicació i expressió gestual. En el segon podem veure un grup d’infants, de totes les edats, que fan un taller d’expressió corporal.


Eva Pedrola Alemany

Llistat d'activitats

En aquesta web trobem un llistat d'activitats amb la seva programació corresponent, les quals podem treballar en l'educació infantil.
http://www.guarderiatxanogorritxu.com/es/quienes-somos/programa-de-actividades

Eva Pedrola Alemany

viernes, 3 de mayo de 2013

Gestual

Blog on trobem un text que ens explica la importància de l'expressió gestual en l'educació infantil.
http://blogmariones.wordpress.com/expressio-corporal/

Eva Pedrola Alemany

El joc dramàtic


En aquest enllaç trobarem els pasos que s'han de seguir per realitzar un taller de joc dramàtic, la creativitat i el que es fomenta amb el joc dramàtic.




Sara Matarin 2C TEI

Video Expressió Corporal

En aques vídeo podrem veure i alhora, escoltar la importància de la comunicació corporal i gestual en els infants.




Sara Matarin 2C TEI

Activitats Gestual


Llistat d’activitats per a que realitzin els infants seobre l’expressió gestural.

Eva Pedrola Alemany

Importància del llenguatge gestual

En aquesta pàgina web trobareu informació sobre l'importància del llenguatge gestual en edats primerenques i un video per complementar l'informació donada.

http://lapaneradelstresors.wordpress.com/2010/04/12/la-comunicacio-i-la-expressio-gestual/


Verónica Ruiz Rioja

lunes, 29 de abril de 2013

Dansa popular catalana per a l'aula

Música de la Coqueta de sucreLa coqueta de sucre


  Referències

El ballet de la "Coqueta de  sucre" és un dels tants rotllos o balls rodons que ballaven les nenes al so d'una cançoneta i que ens poden recordar velles cerimònies agràries.
Els balls rodons de nenes són generals a tot Europa. El cançoner infantil compta amb un gran repertori de petites cançons destinades a voltar en rodona sense cap altre moviment que donar voltes més o menys rimades per la cantarella.
Entre aquestes cançons de simple ball rodó, n'hi ha algunes de mimades en què una balladora es separa del grup i balla sola.
La "Coqueta de sucre" podem dir que té un sentit sagramental, com a totes les danses que què intervé el pa en alguna de les seves formes.

  Partitura i lletra


Núria Trigo i Laura Ruiz

Dansa popular catalana per l'aula

Música de La MalamanyaLa Malamanya (de Castellar de N'Hug)


Referències

És ballava a Castellar de N'Hug (a les Fonts del Llobregat) per San Miquel, temps de verema i de començar la sembrada, en celebraven la festa major, hi eren tradicionals unes ballades, potser com a cerimònies de purificació per expulsar els mals esperits, en les quals els nens/es voltaven tota la població, la vigília de la festa, d'una manera esbojarrada i tumultuosa.
A Castellar també ballaven una altra dansa dita  "de la Grega".
La Malamanya en altres llocs s'anomena "Balmanya".


Figures de la MalamanyaMoviments
- Les parelles encarades, mans a la cintura i posició de dansa (fig. 1).
- Fan una passa ençà i altra enllà, i marquen un punteig acusat, amb la punta del peu a terra, en la nota forta de cada compàs (fig. 2)
- Donen dos cops de mans completament encarats (fig 3), seguits de mig giravolt; repeteixen el picament de mans i acaben amb un rístol, per canviar de parella (fig 4) i es queda a punt per repetir el ball tantes vegades com es vulgui.


Partitura i lletra de la Malamanya


Núria Trigo i Laura Ruiz

Expressió i comunicació gestual a l'infància

L’expressió i la comunicació són una necessitat humana, per tant , ja des de que neix, l’infant comença a expressar-se i a comunicar-se amb el món que l’envolta. D’aquesta manera va creant uns llaços afectius amb l’entorn; per això, és important que l’infant sigui capaç d’expressar el que sent, el que pensa i el que vol. Perquè ho pugui aconseguir s’ha d’estimular l’infant i en les primeres edats aquests estímuls seran sobretot gestuals i corporals. El llenguatge corporal adquireix una gran importància , en especial els gestos (els braços, les mans, la mirada o el somriure ). Fins que no comenci a dir les primers paraules, la manera que utilitzarà l’infant per comunicar-se amb els altres i el seu entorn serà el seu propi cos. Aquest llenguatge és espontani perquè no té uns codis preestablerts. En un primer moment, aquests gestos són reflexos; després van sent més intencionats i va creant el seu propi sistema de comunicació. D’aquesta manera el cos actua com un instrument que l’infant utilitza per exterioritzar les seves necessitats i els seus sentiments.
Per tant, les funcions de l’expressió corporal són bàsicament:
  • Com a interpretació de les paraules perquè, en un primer moment, el nen i la nena assenyales allò que volen.
  • Com la representació de la realitat perquè, més endavant, imiten els gestos que observen en les persones adultes.
  • Com a coneixement del seu cos, perquè, en una propera etapa, puguin fer-se una idea del seu esquema corporal.
  • Com a desenvolupament de l’expressió emocional ajudant als infanta a expressar els seus sentiments i a diferenciar les diferents emocions.


    Núria Trigo i Laura Ruiz

El llenguatge corporal i gestual

Aquesta serà probablement, la modalitat més primerenca d'expressió, ja que, el llenguatge més eficaç que utilitzarà l'infant per comunicar-se amb els altres i el seu entorn, serà el del seu propi cos. Així mateix serà el llenguatge més natural, ja que parteix de la premissa de l'espontaneïtat.

El cos actua com un element d'expressió, és a dir, com un instrument que l'infant utilitza per exterioritzar les seves necessitats, els seus sentiment, les seves sensacions, etc., d'aquesta manera els educadors/es hem de prendre consciència  d'aquesta forma d'expressió per comunicar-nos amb ells.

Dins d'aquest blogg, presentarem els aspectes bàsics del llenguatge corporal i gestual, així com els recursos i les estratègies més importants per incidir en el desenvolupament dels infants.
 
Laura Ruiz i Núria Trigo

JOCS D'IMITACIÓ





Con estos juegos, además de pasar un rato divertido, aprenderán repitiendo lo que haces.

El juego de señalar

Consiste en ir nombrando y señalando las partes del cuerpo mientras nos miramos en un espejo. Primero los ojos, luego la nariz, las orejas, las manos...

El juego del tren

Esta actividad se basa en la idea de hacer un tren adaptado a sus capacidades psicomotrices y, según van pasando los meses, ir incorporando dificultades y objetivos.
  • El pequeño copiará lo que hace el «maquinista» (un adulto o un niño más mayor).
  • Se puede empezar haciendo un trenecito a gatas y acompañar la marcha con un sonido de silbato: «piiiii, piiiii, chucu, chucu».
  • Cuando el pequeño se ponga en pie, podemos hacer el tren agarrados, caminando despacito, cantando una canción mientras caminamos e incorporando un objetivo, por ejemplo, ir a lavarnos las manos antes de comer.
  • Más adelante, podemos complicar el juego un poquito añadiendo sonidos y pasos diferentes (sacar una pierna o dar un saltito cada tres pasos, saludar...), cantando canciones e incrementando la dificultad (ir recogiendo juguetes por el camino, repartiendo besos por toda la casa, etc.).

Canciones y poemas para imitar con gestos

Esta canción se canta haciendo los gestos con las manos:
Saco una manita y la hago bailar,
la cierro, la abro y la vuelvo a guardar.
Saco la otra manita y la hago bailar,
la cierro, la abro y la vuelvo a guardar.
Saco las dos manitas y las hago bailar,
las cierro, las abro y las vuelvo a guardar.
¿Dónde están las manitas?
(Responde el pequeño: aquíii).



Mari Ortigosa i Mireia Ledo

Sóc un cuiner

Els infants podem treballar el lleguntatge de signes mitjançant els gestos que podem veure en el vídeo.
Ginjoler 9:cançó "Sóc un Cuiner" en llengua de signes catalana 

Judith Sachez i Noelia Poveda 

Obra infantil


Aquesta és un obra infantil, tots els infants són de pre-primària, tots tenen menys de 6 anys i és increible la capacitat que tenen per aprendre diàlegs.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=TqgSV9hYRjQ


Eva Mª Gòmez, Claudia Pastor i Patricia Sepúlveda 2nC TEI

JOCS D'EXPRESSIÓ CORPORAL

Proposta de jocs i activitats d’expressió corporal.

INDIVIDUAL
1.- Abraçades.
Els infants es desplacen lliurament per l'espai i quan troben un company s'abracen. Ho poden fer per parelles, trios...
 2.- Salutacions.
Els infants es desplacen lliurament per l'espai i quan troben un company es saluden. Pot ser una salutació cordial com ara estrenya la mà o donar dues besades. També poden picar les mans a l'aire o fins i tot ens podem inventar una cadena de salutacions, p.e. Picar de mans, xocar amb el pit, agafar els dits i senyalar.

PARELLES
1.- Titelles.
Per parelles. Un de la parella s'estira al terra, panxa enlaire. L'altre li va movent els dits, el canell, l'avantbraç, el coll, el cap, el peu, la cama...Cal tenir en compte que el que està estirat ha d'estar completament relaxat i no ha de fer cap força.
2.- Posem veu
Per parelles. Un de la parella fa ganyotes amb la cara tot expressant emocions i els seu company li posa la veu.
 3.- Massatge energètic.
Per parelles feim massatges energètics sense tocar el cos del company i intentam treure tota la seva energia i jugar amb ella.
4.- Ens espolsam.
Per parelles “ens llevam sa pols” amb les mans. Es tracta de llevar sa pols del company i després fer-lo net amb delicadesa sense oblidar cap part del cos. Afegirem sabó, aigua i després el passarem per aigua.
5.- T'envio un fax o telegrama.
Per parelles. L'un escriu a l'esquena de l'altre lletres, paraules, dibuixos i aquest ha d'endevinar que fa. 
6.- Llegir els llavis. 
Per parelles cara a cara intentaran dir-se frases sense parlar, es tracta de llegir-se els llavis. S’aniran canviant les parelles. Es pot fer en forma de joc en grup per veure qui ho endevina abans. Aquest tipus de joc intenten demostrar que es pot comunicar sense paraules, que és un dels objectius que busquem en l’expressió corporal.
7.- Escultures de plastilina. Per parelles. Un fa que és un tros de plastilina i el company l'ha d'esculpir fent d'ell una escultura posant el seu cos de la forma que li sembli més divertida o representant algun personatge, objecte... Una vegada que tot el grup té les escultures fetes, els escultors es reuneixen per fer una visita al museu. Pot ser guiada o lliure. Es recomana no fer fotos amb flaix o tocar les escultures.

PETIT GRUP
1.- La màquina.
Feim grups de 4 a 6 participants. En cercle cada grup memoritza qualque so d’una màquina (psss, txat, mrrr, brum, prooo, pffffu...), després moviments i gestos relacionats amb màquines. A partir d’això cadascú imitarà per ordre una màquina fins que tots dins el grup ho facin.
Podem fer funcionar les màquines totes a l’hora creant una màquina gegant.
2.- Ens comunicam.
Asseguts en petits grups de 4 a 6 participants. Es tracta de mantenir converses entre els components del grup utilitzant únicament números i gestos. No està permès dir cap altre cosa que no sigui un número.
També podem dir a cada grup com s’han de comunicar. Per número, només amb noms d’animals, colors, sons... Al senyal cal deixar que la gent s’agrupi lliurament però mantenint la consigna de comunicació que els hem donant inicialment. D’aquesta manera ens trobarem grups en què es comuniquen utilitzant número, colors, sons, animals...
3.- Bombolles de sabó.
Parelles, trios o grups de 4 participants. Les parelles o petits grups són bombolles de sabó que floten per l’aire i es mouen lentament i suaument per l’espai. Quan toquen una altra parella, la bombolla explota i s’intercanvien els companys.
També podem fer que les bombolles que xoquen es fan més grosses fins que tota la classe formi una bombolla gegant.
4.- 1, 2, 3 acció!
Cada grup pensa una situació o història breu i l'han de representa a càmera lenta, rapida, cap a darrera...
5.- Fem una història.
Un dels nens del grup pensa una acció i la interpreta amb moviments. Quan l'haurà acabada es queda immòbil simulant una figura. A continuació sortirà el següent i continuarà la història com ell l'hagi interpretada, i així tots els membres del grup. Un cop acabada comenten el que cadascú havia interpretat.
6.- El missatge.
Els alumnes es col3loquen en fila. El darrer de la fila dóna un cop a l'espatlla del nen que té al davant, aquest es gira; el primer fa dos o tres moviments, o simplement es posa en una postura improvisada o que li hagi dit el mestre (pilot, futbolista, arbre...). El que observa, es gira i pica l'espatlla del que té al davant i li transmet els gestos que ha fet l'altre. I així fins que arriba al primer, que repetirà els gestos davant del darrer de la fila.
En acabar la roda, el primer passa l'últim i serà ell qui començarà la roda.
7.- Els massatgistes.
Cada grup formarà una fila; l'últim farà massatges al que té davant seu, començant pel cap i continuant pel coll, espatlles, braços, esquena, cames..., tot canviant la intensitat i la manera de fer-ho. El que ho rep ho ha de reproduir tan exacte com sigui possible a l'esquena que té al seu davant. I així fins al primer. Més tard, el primer passarà a ser el darrer.

GRAN GRUP
1.- Cadena de gestos.
a) Asseguts en cercle un infant comença fent un gest que la resta de grup per ordre ha de repetir. Després farà el mateix la persona que li toqui, i així, al final cada un haurà creat un gest per a tot el grup.
b) També podem fer un gest al company que tenim devora i aquest en farà un diferent fins que facem tota la volta i cadascú n’haurà inventat un de nou. Hem d’intentar crear gestos amb rapidesa si volem treballar l’improvisació.
c) Ara ho farem amb so, s’ha de fer so i gest a la vegada. S’han d’exagerar els gestos i els sons per perdre la vergonya.
2.- Bolla energètica.
En cercle ens passam una bolla imaginària que pesa molt. Hem de fer com si la bolla pesàs moltíssim. També podem fer que es torni molt lleugera.
3.- El moc.
En cercle feim com que ens passam o llançam un moc.
4.- Massatge en cercle.
Gran grup. Situats en cercle, agafats per les espatlles de la persona que tenim davant. Caminam lentament al temps que feim un petit massatge al company. Passada una estona feim mitja volta per realitzar el massatge a qui ens l’acaba de fer.
5.- Pobre moixet.
Asseguts en cercle amb un company al centre en quadrupèdia. L’infant que està dins el cercle imita els moviments i renous d’un moix, es dirigeix a un company del grup per intentar fer-lo riure. La persona abordada ha d’aconseguir evitar-ho mentre l’acaricia i diu en veu alta: “pobre moixet, pobre moixet” intentant no riure i controlar les seves emocions. El moixet s’haurà d’atracar a un altre company. En cas contrari, es fa intercanvi de rol amb el company que ha rigut.
6.- La bruixa de l’ull màgic.
Un infant fa el paper de bruixa o bruixot. La resta d’infants es mouen lliurament per l’espai a l’espera de descobrir de qui es tracta. La bruixa encanta els jugadors aclucant l’ull. Llavors passats 5’’, han de fer 3 passes cap a darrera i quedar en terra com una estàtua congelada. Si algú veu qui és la bruixa o el bruixot diu el seu nom en veu alta i l’encanteri es desfà i triam una altra bruixa.
Si no endevinen el joc continua però els desplaçaments es fan a peu coix o a peus junts.
7.- Passeig amistós.
Correm o caminam per un espai reduït. Quan dues persones es troben s’han de mirar fixament als ulls uns instants, donar-se la mà, dir-se “hola” o una frase amistosa i parlar d’alguna cosa gratificant.
Podem fer el mateix però xocant les mans i inventant una salutació estil “rap”.
8.- Sentiments.
Gran grup. Tots els infants corren per l'espai, en sentir el senyal exterioritzam un sentiment (alegria, tristesa, enuig, por, sorpresa, curiositat,...) i ens hem d'anar ajuntant aquells que expressam un mateix sentiment. Una vegada junts exterioritzam aquell sentiment alhora.
9.- Estàtues de sal.
Es fa una rotllana, tots agafats donant voltes. Quan el mestre fa un crit la rotllana es trenca i tothom corre fins que se sent “estàtues de sal!”. En aquest moment tots els nens han de quedar-se com a estàtues. Quan el mestre torna a fer el crit tots tornen a córrer fins que senten la consigna una ltre cop. Llavors han d'adoptar una posició diferent de l'anterior.
10.- Estàtua gegant que esclata!
Tots els nins assegut. Anam anomenant d'un en un i es situen en posició d'estàtua tocant la part del cos del company que la mestre indica. Així fins que tota la classe esta disposada en una estàtua gegant. La mestra/e fa fotos del grup però en un moment donat fa com a que els fica una coet, traca o similar i comença un compte enrere de 10 fins a 0, en arribar a 0 tota l'estàtua esclata i els nins es dispersen per tot l'espai.

Cançons ballades:
1.- Ho aleo la
2.- Jo tinc una caseta
3.- El twist del cor
 
 
Mari Ortigosa i Mireia Ledo