lunes, 29 de abril de 2013

Dansa popular catalana per a l'aula

Música de la Coqueta de sucreLa coqueta de sucre


  Referències

El ballet de la "Coqueta de  sucre" és un dels tants rotllos o balls rodons que ballaven les nenes al so d'una cançoneta i que ens poden recordar velles cerimònies agràries.
Els balls rodons de nenes són generals a tot Europa. El cançoner infantil compta amb un gran repertori de petites cançons destinades a voltar en rodona sense cap altre moviment que donar voltes més o menys rimades per la cantarella.
Entre aquestes cançons de simple ball rodó, n'hi ha algunes de mimades en què una balladora es separa del grup i balla sola.
La "Coqueta de sucre" podem dir que té un sentit sagramental, com a totes les danses que què intervé el pa en alguna de les seves formes.

  Partitura i lletra


Núria Trigo i Laura Ruiz

Dansa popular catalana per l'aula

Música de La MalamanyaLa Malamanya (de Castellar de N'Hug)


Referències

És ballava a Castellar de N'Hug (a les Fonts del Llobregat) per San Miquel, temps de verema i de començar la sembrada, en celebraven la festa major, hi eren tradicionals unes ballades, potser com a cerimònies de purificació per expulsar els mals esperits, en les quals els nens/es voltaven tota la població, la vigília de la festa, d'una manera esbojarrada i tumultuosa.
A Castellar també ballaven una altra dansa dita  "de la Grega".
La Malamanya en altres llocs s'anomena "Balmanya".


Figures de la MalamanyaMoviments
- Les parelles encarades, mans a la cintura i posició de dansa (fig. 1).
- Fan una passa ençà i altra enllà, i marquen un punteig acusat, amb la punta del peu a terra, en la nota forta de cada compàs (fig. 2)
- Donen dos cops de mans completament encarats (fig 3), seguits de mig giravolt; repeteixen el picament de mans i acaben amb un rístol, per canviar de parella (fig 4) i es queda a punt per repetir el ball tantes vegades com es vulgui.


Partitura i lletra de la Malamanya


Núria Trigo i Laura Ruiz

Expressió i comunicació gestual a l'infància

L’expressió i la comunicació són una necessitat humana, per tant , ja des de que neix, l’infant comença a expressar-se i a comunicar-se amb el món que l’envolta. D’aquesta manera va creant uns llaços afectius amb l’entorn; per això, és important que l’infant sigui capaç d’expressar el que sent, el que pensa i el que vol. Perquè ho pugui aconseguir s’ha d’estimular l’infant i en les primeres edats aquests estímuls seran sobretot gestuals i corporals. El llenguatge corporal adquireix una gran importància , en especial els gestos (els braços, les mans, la mirada o el somriure ). Fins que no comenci a dir les primers paraules, la manera que utilitzarà l’infant per comunicar-se amb els altres i el seu entorn serà el seu propi cos. Aquest llenguatge és espontani perquè no té uns codis preestablerts. En un primer moment, aquests gestos són reflexos; després van sent més intencionats i va creant el seu propi sistema de comunicació. D’aquesta manera el cos actua com un instrument que l’infant utilitza per exterioritzar les seves necessitats i els seus sentiments.
Per tant, les funcions de l’expressió corporal són bàsicament:
  • Com a interpretació de les paraules perquè, en un primer moment, el nen i la nena assenyales allò que volen.
  • Com la representació de la realitat perquè, més endavant, imiten els gestos que observen en les persones adultes.
  • Com a coneixement del seu cos, perquè, en una propera etapa, puguin fer-se una idea del seu esquema corporal.
  • Com a desenvolupament de l’expressió emocional ajudant als infanta a expressar els seus sentiments i a diferenciar les diferents emocions.


    Núria Trigo i Laura Ruiz

El llenguatge corporal i gestual

Aquesta serà probablement, la modalitat més primerenca d'expressió, ja que, el llenguatge més eficaç que utilitzarà l'infant per comunicar-se amb els altres i el seu entorn, serà el del seu propi cos. Així mateix serà el llenguatge més natural, ja que parteix de la premissa de l'espontaneïtat.

El cos actua com un element d'expressió, és a dir, com un instrument que l'infant utilitza per exterioritzar les seves necessitats, els seus sentiment, les seves sensacions, etc., d'aquesta manera els educadors/es hem de prendre consciència  d'aquesta forma d'expressió per comunicar-nos amb ells.

Dins d'aquest blogg, presentarem els aspectes bàsics del llenguatge corporal i gestual, així com els recursos i les estratègies més importants per incidir en el desenvolupament dels infants.
 
Laura Ruiz i Núria Trigo

JOCS D'IMITACIÓ





Con estos juegos, además de pasar un rato divertido, aprenderán repitiendo lo que haces.

El juego de señalar

Consiste en ir nombrando y señalando las partes del cuerpo mientras nos miramos en un espejo. Primero los ojos, luego la nariz, las orejas, las manos...

El juego del tren

Esta actividad se basa en la idea de hacer un tren adaptado a sus capacidades psicomotrices y, según van pasando los meses, ir incorporando dificultades y objetivos.
  • El pequeño copiará lo que hace el «maquinista» (un adulto o un niño más mayor).
  • Se puede empezar haciendo un trenecito a gatas y acompañar la marcha con un sonido de silbato: «piiiii, piiiii, chucu, chucu».
  • Cuando el pequeño se ponga en pie, podemos hacer el tren agarrados, caminando despacito, cantando una canción mientras caminamos e incorporando un objetivo, por ejemplo, ir a lavarnos las manos antes de comer.
  • Más adelante, podemos complicar el juego un poquito añadiendo sonidos y pasos diferentes (sacar una pierna o dar un saltito cada tres pasos, saludar...), cantando canciones e incrementando la dificultad (ir recogiendo juguetes por el camino, repartiendo besos por toda la casa, etc.).

Canciones y poemas para imitar con gestos

Esta canción se canta haciendo los gestos con las manos:
Saco una manita y la hago bailar,
la cierro, la abro y la vuelvo a guardar.
Saco la otra manita y la hago bailar,
la cierro, la abro y la vuelvo a guardar.
Saco las dos manitas y las hago bailar,
las cierro, las abro y las vuelvo a guardar.
¿Dónde están las manitas?
(Responde el pequeño: aquíii).



Mari Ortigosa i Mireia Ledo

Sóc un cuiner

Els infants podem treballar el lleguntatge de signes mitjançant els gestos que podem veure en el vídeo.
Ginjoler 9:cançó "Sóc un Cuiner" en llengua de signes catalana 

Judith Sachez i Noelia Poveda 

Obra infantil


Aquesta és un obra infantil, tots els infants són de pre-primària, tots tenen menys de 6 anys i és increible la capacitat que tenen per aprendre diàlegs.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=TqgSV9hYRjQ


Eva Mª Gòmez, Claudia Pastor i Patricia Sepúlveda 2nC TEI

JOCS D'EXPRESSIÓ CORPORAL

Proposta de jocs i activitats d’expressió corporal.

INDIVIDUAL
1.- Abraçades.
Els infants es desplacen lliurament per l'espai i quan troben un company s'abracen. Ho poden fer per parelles, trios...
 2.- Salutacions.
Els infants es desplacen lliurament per l'espai i quan troben un company es saluden. Pot ser una salutació cordial com ara estrenya la mà o donar dues besades. També poden picar les mans a l'aire o fins i tot ens podem inventar una cadena de salutacions, p.e. Picar de mans, xocar amb el pit, agafar els dits i senyalar.

PARELLES
1.- Titelles.
Per parelles. Un de la parella s'estira al terra, panxa enlaire. L'altre li va movent els dits, el canell, l'avantbraç, el coll, el cap, el peu, la cama...Cal tenir en compte que el que està estirat ha d'estar completament relaxat i no ha de fer cap força.
2.- Posem veu
Per parelles. Un de la parella fa ganyotes amb la cara tot expressant emocions i els seu company li posa la veu.
 3.- Massatge energètic.
Per parelles feim massatges energètics sense tocar el cos del company i intentam treure tota la seva energia i jugar amb ella.
4.- Ens espolsam.
Per parelles “ens llevam sa pols” amb les mans. Es tracta de llevar sa pols del company i després fer-lo net amb delicadesa sense oblidar cap part del cos. Afegirem sabó, aigua i després el passarem per aigua.
5.- T'envio un fax o telegrama.
Per parelles. L'un escriu a l'esquena de l'altre lletres, paraules, dibuixos i aquest ha d'endevinar que fa. 
6.- Llegir els llavis. 
Per parelles cara a cara intentaran dir-se frases sense parlar, es tracta de llegir-se els llavis. S’aniran canviant les parelles. Es pot fer en forma de joc en grup per veure qui ho endevina abans. Aquest tipus de joc intenten demostrar que es pot comunicar sense paraules, que és un dels objectius que busquem en l’expressió corporal.
7.- Escultures de plastilina. Per parelles. Un fa que és un tros de plastilina i el company l'ha d'esculpir fent d'ell una escultura posant el seu cos de la forma que li sembli més divertida o representant algun personatge, objecte... Una vegada que tot el grup té les escultures fetes, els escultors es reuneixen per fer una visita al museu. Pot ser guiada o lliure. Es recomana no fer fotos amb flaix o tocar les escultures.

PETIT GRUP
1.- La màquina.
Feim grups de 4 a 6 participants. En cercle cada grup memoritza qualque so d’una màquina (psss, txat, mrrr, brum, prooo, pffffu...), després moviments i gestos relacionats amb màquines. A partir d’això cadascú imitarà per ordre una màquina fins que tots dins el grup ho facin.
Podem fer funcionar les màquines totes a l’hora creant una màquina gegant.
2.- Ens comunicam.
Asseguts en petits grups de 4 a 6 participants. Es tracta de mantenir converses entre els components del grup utilitzant únicament números i gestos. No està permès dir cap altre cosa que no sigui un número.
També podem dir a cada grup com s’han de comunicar. Per número, només amb noms d’animals, colors, sons... Al senyal cal deixar que la gent s’agrupi lliurament però mantenint la consigna de comunicació que els hem donant inicialment. D’aquesta manera ens trobarem grups en què es comuniquen utilitzant número, colors, sons, animals...
3.- Bombolles de sabó.
Parelles, trios o grups de 4 participants. Les parelles o petits grups són bombolles de sabó que floten per l’aire i es mouen lentament i suaument per l’espai. Quan toquen una altra parella, la bombolla explota i s’intercanvien els companys.
També podem fer que les bombolles que xoquen es fan més grosses fins que tota la classe formi una bombolla gegant.
4.- 1, 2, 3 acció!
Cada grup pensa una situació o història breu i l'han de representa a càmera lenta, rapida, cap a darrera...
5.- Fem una història.
Un dels nens del grup pensa una acció i la interpreta amb moviments. Quan l'haurà acabada es queda immòbil simulant una figura. A continuació sortirà el següent i continuarà la història com ell l'hagi interpretada, i així tots els membres del grup. Un cop acabada comenten el que cadascú havia interpretat.
6.- El missatge.
Els alumnes es col3loquen en fila. El darrer de la fila dóna un cop a l'espatlla del nen que té al davant, aquest es gira; el primer fa dos o tres moviments, o simplement es posa en una postura improvisada o que li hagi dit el mestre (pilot, futbolista, arbre...). El que observa, es gira i pica l'espatlla del que té al davant i li transmet els gestos que ha fet l'altre. I així fins que arriba al primer, que repetirà els gestos davant del darrer de la fila.
En acabar la roda, el primer passa l'últim i serà ell qui començarà la roda.
7.- Els massatgistes.
Cada grup formarà una fila; l'últim farà massatges al que té davant seu, començant pel cap i continuant pel coll, espatlles, braços, esquena, cames..., tot canviant la intensitat i la manera de fer-ho. El que ho rep ho ha de reproduir tan exacte com sigui possible a l'esquena que té al seu davant. I així fins al primer. Més tard, el primer passarà a ser el darrer.

GRAN GRUP
1.- Cadena de gestos.
a) Asseguts en cercle un infant comença fent un gest que la resta de grup per ordre ha de repetir. Després farà el mateix la persona que li toqui, i així, al final cada un haurà creat un gest per a tot el grup.
b) També podem fer un gest al company que tenim devora i aquest en farà un diferent fins que facem tota la volta i cadascú n’haurà inventat un de nou. Hem d’intentar crear gestos amb rapidesa si volem treballar l’improvisació.
c) Ara ho farem amb so, s’ha de fer so i gest a la vegada. S’han d’exagerar els gestos i els sons per perdre la vergonya.
2.- Bolla energètica.
En cercle ens passam una bolla imaginària que pesa molt. Hem de fer com si la bolla pesàs moltíssim. També podem fer que es torni molt lleugera.
3.- El moc.
En cercle feim com que ens passam o llançam un moc.
4.- Massatge en cercle.
Gran grup. Situats en cercle, agafats per les espatlles de la persona que tenim davant. Caminam lentament al temps que feim un petit massatge al company. Passada una estona feim mitja volta per realitzar el massatge a qui ens l’acaba de fer.
5.- Pobre moixet.
Asseguts en cercle amb un company al centre en quadrupèdia. L’infant que està dins el cercle imita els moviments i renous d’un moix, es dirigeix a un company del grup per intentar fer-lo riure. La persona abordada ha d’aconseguir evitar-ho mentre l’acaricia i diu en veu alta: “pobre moixet, pobre moixet” intentant no riure i controlar les seves emocions. El moixet s’haurà d’atracar a un altre company. En cas contrari, es fa intercanvi de rol amb el company que ha rigut.
6.- La bruixa de l’ull màgic.
Un infant fa el paper de bruixa o bruixot. La resta d’infants es mouen lliurament per l’espai a l’espera de descobrir de qui es tracta. La bruixa encanta els jugadors aclucant l’ull. Llavors passats 5’’, han de fer 3 passes cap a darrera i quedar en terra com una estàtua congelada. Si algú veu qui és la bruixa o el bruixot diu el seu nom en veu alta i l’encanteri es desfà i triam una altra bruixa.
Si no endevinen el joc continua però els desplaçaments es fan a peu coix o a peus junts.
7.- Passeig amistós.
Correm o caminam per un espai reduït. Quan dues persones es troben s’han de mirar fixament als ulls uns instants, donar-se la mà, dir-se “hola” o una frase amistosa i parlar d’alguna cosa gratificant.
Podem fer el mateix però xocant les mans i inventant una salutació estil “rap”.
8.- Sentiments.
Gran grup. Tots els infants corren per l'espai, en sentir el senyal exterioritzam un sentiment (alegria, tristesa, enuig, por, sorpresa, curiositat,...) i ens hem d'anar ajuntant aquells que expressam un mateix sentiment. Una vegada junts exterioritzam aquell sentiment alhora.
9.- Estàtues de sal.
Es fa una rotllana, tots agafats donant voltes. Quan el mestre fa un crit la rotllana es trenca i tothom corre fins que se sent “estàtues de sal!”. En aquest moment tots els nens han de quedar-se com a estàtues. Quan el mestre torna a fer el crit tots tornen a córrer fins que senten la consigna una ltre cop. Llavors han d'adoptar una posició diferent de l'anterior.
10.- Estàtua gegant que esclata!
Tots els nins assegut. Anam anomenant d'un en un i es situen en posició d'estàtua tocant la part del cos del company que la mestre indica. Així fins que tota la classe esta disposada en una estàtua gegant. La mestra/e fa fotos del grup però en un moment donat fa com a que els fica una coet, traca o similar i comença un compte enrere de 10 fins a 0, en arribar a 0 tota l'estàtua esclata i els nins es dispersen per tot l'espai.

Cançons ballades:
1.- Ho aleo la
2.- Jo tinc una caseta
3.- El twist del cor
 
 
Mari Ortigosa i Mireia Ledo

OMBRES XINESES

Aquí teniu un taller d'hombres xineses a partir del nostre cos.. 


 http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=wbJh3JzWHeU#!


Eva Mª Gómez, Claudia Pastor i Patricia Sepúlveda 2n C TEI.

L'EXPRESSIÓ GESTUAL DELS NADONS

 
img item
El nadó és capaç d'expressar algunes reaccions afectives en situacions o estímuls que l'afecten. Podem arribar a entendre què ens volen dir a través dels seus gestos i reaccions.
Com la majoria dels animals, l’ésser humà té la capacitat de comunicar-se amb els altres, tot i que en aquest cas el procés és més complex. Però el procés d’aprenentatge del llenguatge requereix un període de temps prolongat. No obstant això, molt abans d’adquirir aquesta capacitat, el nadó ja disposa d’un sistema de comunicació.

En la comunicació no verbal, la cara té un destacat paper. De fet, la cara és la manifestació externa més evident d’una persona, i els seus gestos són un dels principals sistemes de comunicació emocional. La musculatura de la cara permet multitud de combinacions, que al costat dels moviments dels ulls, de les celles i del nas generen una gran riquesa simbòlica. Si a més hi afegim sons, obtenim una completa comunicació de les experiències afectives.

El nadó és capaç de transmetre algunes reaccions davant certs estímuls. Les més comunes són les reaccions de plaer, de fàstic, d’ira, de por i de dolor. Mentre que el plaer i el fàstic tenen una expressió diferenciada en el nounat, la forma de transmetre dolor, por o irritació per part del nadó és a través del plor, una forma d’expressar similar tot i que es tracta d’experiències diferents i que requereixen accions diferents per part dels pares o cuidadors.

És precisament durant el primer any de vida quan el nadó necessita més als altres pel fet que està més indefens. Per això s’estudia el funcionament dels sistemes de comunicació en nounats.


El desenvolupament emocional

Un nadó no neix amb el seu repertori d’emocions complet, sinó que ha de desenvolupar-les a través d’un procés de maduració i aprenentatge. No és així en el cas de donar resposta a un estímul dolorós, ja que el nadó ja neix amb el
sistema nociceptiu madur.

Tots els estudis de les emocions en nens indiquen que el desenvolupament es deu tant a processos de maduració com d’aprenentatge, i sense la confluència dels dos no seria possible un desenvolupament emocional complet.

Arran de l’aprenentatge del nadó, les emocions són cada vegada més complexes i elaborades. Entre els dos i tres anys, la maduració permet que el nen prengui consciència de la seva identitat personal, i a partir d’aquest moment pot començar a tenir emocions sobre si mateix com l’enveja, l’empatia o la vergonya.




El dolor

El dolor és una de les experiències més intenses i desagradables. S’experimenta com un estat advers que provoca una necessitat imperiosa de mobilitzar recursos i accions per superar-lo. En alguns casos el dolor té una funció adaptativa fonamental, ja que es tracta d’un símptoma, un senyal d’avís d’una patologia més greu.

El dolor, però, no és una simple reacció sensorial o perceptiva, sinó que es tracta d’una autèntica experiència, en la qual cal tenir en compte la dimensió emocional, la cognitiva i la del comportament.

Pel que fa referència als nadons, la dimensió del comportament, és a dir, la forma de reaccionar davant l’experiència dolorosa, afecta la tolerància al dolor. En aquest cas, la forma més evident de reaccionar davant seu és el plor.


Valoració del plor al nounat

La valoració del plor del nadó aporta molta informació sobre l’estat neurològic i metge del nadó. Segons l’article
«Comunicación gestual y prosódica del bebé», la interpretació més comú dels resultats de l’anàlisi del plor del nadó consisteix en la seva comparació i desviació amb els paràmetres normals del plor no patològic.

El potencial diagnòstic de l’anàlisi acústic del plor està per explorar i utilitzar en contextos clínics. Les seves aplicacions són múltiples, no només en l’àmbit neonatal, sinó també per valorar el missatge implícit en el plor, el que redundaria en assegurar la seguretat del nadó i incrementar els vincles afectius entre aquest i els seus progenitors.

La comunicació facial del nadó


Es considera l’expressió facial com un sistema que dóna 4 tipus d’informació:
  • Signes facials estàtics: representen els trets relativament permanents de la cara, com l’estructura òssia i la massa dels teixits.
  • Signes facials lents: representen canvis en l’aparença de la cara, fet que passa gradualment amb el temps.
  • Signes artificials: representen els trets determinats exògenament com les lents oculars i els cosmètics.
  • Signes ràpids: representen els canvis físics en activitat neuromuscular i poden portar a canvis visibles en l’acció facial.

D’aquestes quatre classes de signes que contribueixen al reconeixement facial, els signes de canvi ràpid proporcionen missatges com:
  • Les emocions.
  • Els senyals de comunicació com el parpelleig.
  • Els moviments associats a actes de manipulació com ara mossegar.
  • Les accions il·lustradores que acompanyen a l’atenció i al discurs, com ressaltar el discurs aixecant el front.
  • Els senyals de comunicació no verbal com inclinacions del cap o somriures socials.

Un projecte de:
sant joan de deu
 
 
Mireia Ledo i Mari Ortigosa.

¿Cómo se comunican los bebés?

Els gestos i sons són les úniques armes de les  qual disposa un nadó per transmetre les seves necessitats i emocions.

http://www.todopapas.com/bebe/psicologia-bebe/como-se-comunican-los-bebes-1031

Judit Sanchez i Noelia Poveda

TEATRE A L'EDUCACIÓ INFANTIL


Voleu tenir informació sobre el teatre amb infants? Doncs visiteu aquesta web!



http://veurepensarisentir.blogspot.com.es/p/expressio-corporal-i-teatre.html






Mireia Ledo i Mari Ortigosa

ARTICLE

Aqui us deixem un article que parla sobre l'expressió corporal i la seva importància en el desenvolupament infantil. 

http://www.psicologia-online.com/articulos/2007/expresion_corporal.shtml

 

Eva Mª Gómez, Claudia Pastor i Patricia Sepúlveda 2n C TEI

Expressió corporal i el desenvolupament

Expressió corporal i el desenvolupament

A mesura que el nadó creix vol explorar món, conèixer coses i descobrir espais tot creant mentalment el seu propi món. A través del moviment, primer amb el gateig i després amb el caminar, l'infant va prenent consciència del seu cos, les seves capacitats i les seves possibilitats. En aquests sentit, podem dir que l'expressió corporal està intensament vinculada amb el desenvolupament i les possibilitats psicomotrius.

L'expressió corporal també serveix com a interpretació de les paraules, ja que és important que els infants relacionin moviments amb paraules per visualitzar els seus actes i donar-lis un sentit. Per exemple, quan cantem cançons acompanyades d'expressions corporals, els infants identifiquen aquests gestos amb paraules de les cançons.

També existeixen molts exercicis destinats al coneixement del propi cos a través del llenguatge corporal, per exemple, les cançons sobre l'esquema corporal, ajuden a l'infant a reconèixer les parts del seu cos d'una manera l'údica, ballant i gestualitzant les consignes que se li donen. A mesura que els infants van adoptant més coneixements de l'esquema corporal es pot començar a treballar la imitació de moviments per parelles, com si es tractés d'un mirall.

I per últim, es bó saber que el desenvolupament de l'expressió emocional, també es pot traballar a través de l'expressió corporal, i cal destacar que la imitació és una de les tècniquesmés utilitzades. Els models que nosaltres presentem als infants, els han d'ajudar a diferenciar el contarts de sentiments; es pot jugar a estar tristos, enfadats, contents, etc. És molt important tenir nocions de tots aquests conceptes, ja que aquests són els que fan que lexpressió corporal vagi més enllà de poder comunicar-se.
 
 
Eva Maria Gómez, Claudia Pastor i Patricia Sepúlveda 2n C TEI.

Llenguatge de signes

Aqui trobareu un video on una noia exposa l'alfabet amb el llenguatge de signes. Aquesta pàgina pot servir d'ajuda en cas de que necessiteu comunicar-vos amb algún infant o familiars.

http://www.youtube.com/watch?v=8115kcGfglY

Noelia Poveda i Judith Sanchez.

Repressentació teatral i joc dramàtic

Repressentació teatral i joc dramàtic

Les primeres formes de representacions teatrals remunten des de l'inici del temps amb una barreja de màgia i religió; es cantava, ballava i es gesticulava per demanar coses als déus. Amb el temps, aquests balls i cançons, es van substituir per maquillatge i personatges, de la mateixa manera que les postures, els gestos i els moviments van passar a formar part d'un codi comunicatiu. Actualment, de totes aquestes tradicions culturals, ha estat l'educació infantil la disciplina que ha incorporat més tècniques de representació com ara el llenguatge corporal, gestual i postural, que faciliten l'aspecte lúdic, expressiu i emocional dels infants. pel que fa com a eina educativa, és important destacar la diferència entre:

  1. Representació teatral: Es refereix a un espectacle, amb l'objectiu de ser representat en un escenari. Des d'aquesta visió, la prepresentació teatral suposa per als infants:
  • Poder viure diferents situacions i sentiments.
  • Potenciar la seva creativitat.
  • Assimilar i dominar l'espai i el temps així com el seu propi esquema corporal.
  • Desenvolupar l'expressió corporal, lingüística, plàstica i ritmicomusical.

     2. El joc dramàtic: Té per objectiu cercar una forma d'expressió on el que interesa és el procés de         realització. L'infant se sent protagonista i aquest clima distès i proper li permet reviure una infinitat de relats.      Aquest suposa la posada en acció de les capacitats expressives i comunicatives de l'infant a través del seu    cos. El joc dramàtic inclou diferents mopdalitats, entre les quals podem distingir:


  • Dramatitzzació de poemes i cançons: A partir dels 18 mesos és molt comú acompanyar els jocs amb cançons o poemes. Aquests són de caire repetitiu on s'esdevenen situacions similars a les que hi viuen els infants.
  • El mim: Consisteix en actuar sense parlar. Dels 0 als 3 mesos, és importantíssim gesticular amb la cara per rebre estímuls dels nadons. A mesura que l'infant creix, les cançons de falda van acompanyades de gestos, sobretot facials, són un mitjà d'expressió que procedeix i acompanya la paraula. Serà a partir dels 3 anys, quan els mateixos infants comencaran a imitar als adults propers. 
  • Els putxinel·lis i els titelles: Els putxinel·lis són una mena de guants en forma de ninots molt recomenables en els nados de 3 a 9 mnesos, ja que aquests, el primer que descobreixen són les mans i els hi agrada jugar amb elles.Desprès tenim els titelles articulars poden ser de diverses formes. Aquests permeten parlar en públic i estimulen  els sentits i curiositats dels més petits.  

El joc dramàtic necessita alguns recursos com ara màscares, maquillatge, vestuari, text i música, per potenciar l'interès per l'expressió. els infants podran convertir-se en personatges imaginaris, actuar i escenificar contes i moviments.

Dins de la representació teatral i de joc dramàtic, la funció de l'educador/a serà de participari, però sense treure protagonisme als infants. Els educadors/es han de para atenció als processos dels infants i aprofitar-los per donar valors educatius i morals. També poden aprofitar i a través del joc de representació, corregir pronunciacions i postures i desenvolupar habilitats com ara  la observació, creativitat, expressivitat. El seu paper ha de ser MOTIVADOR.


Eva Mª Gómez, Claudia Pastor i Patricia Sepúlveda 2n C TEI

Talking twin babies.

En aquesta pàgina veureu un clar exemple de que els infants des de ben petits ja fan imitacions.

http://www.youtube.com/watch?v=_JmA2ClUvUY&playnext=1&list=PLC3C20FE74E8A390C&feature=results_main

Noelia poveda i Judith sanchez.

LA DANSA

La dansa és la integració del ritme amb el moviment corporal basada en un esquema concret. A partir dels moviments i la seva identificació amb el ritme de la música, l'infant començarà a establir connexions i a anticipar moviments, gràcies a la memorització d'una activitat muscular anterior.

A diferència de la dansa, el ball, és una forma d'expressió més espontània i menys dirigida. Aquest s'utilitza molt en l'educació infantil com a un moment d'expressió lliure de sentiments en moments d'alegria i festa.



TIPUS DE DANSES

  • Dansa de rotllana: Els infants es col·loquen en cercle agafant-se les mans, i executen diversos tipus de gestos i moviments en funció del ritmei la melodia de la música que escolten. És la modalitat més primitiva de dansa col·lectiva i la més simple d'execució. Segons els moviments i l'acció, trobem tres classes de danses:
  1. Dansa de rotllana simple: És el tipus de dansa on la roda evoluciona capa a la dreta o l'esquerra sense més moviments.
  2. Dansa de rotllana mimada: És el tipus de dansa on, a més d'haver-hi un moviment circular, hi ha algun altre tipus de moviment.
  3. Dansa de rotllana dialogda: És el tipus de dansa on s'estableix un diàleg entre dos grups de balladors o entre un ballador que se situa al centre de la roda i la resta.
  • Danses en línies: En aquest tipus de dansa els infants es col·loquen l'un darrere de l'altre formant una fila o diverses, i prové directament de l'obertura de la roda, on hi ha un cap i una cua.
  • Danses en parelles: En aquest tipus de dansa, els infants es col·locaran de dos en dos formant un petit ball de rotllana, on es realitzen evolucions de moviments segons la complexitat de la dansa.
ETAPES EVOLUTIVES DE LES DANSES
  • Abans dels 18 mesos: Més que la dansa, es tracta de realitzar moviments per la mateixa educadora o educador, com ara el balanceig.
  • Entre els 18 i els 24 mesos:El tipus de danses més utilitzades són les de roda, amb molt pocs moviments i les mimades. Els moviments més adequats són; posar-se les mans a la cintura, i fer moviments de peus alternats i ajupir-se.
  • Entre els 24 i els 36 mesos: El tipus de dnses més utilitzades són les de rotllana amb moviments rítmics i les mimades. els moviments més adequats són: moure de manera alternada peus i mans, ajupir-se i saltar. A mesura de que els infants creixin, aquestes danses seran més complexes, amb més riquesa de moviments i amb més velocitat de realització.
A partir dels 36 mesos: El tipus de danses més utilitzades són aquelles que incorporren més tipus de moviments, com anar a galop, anar a peu coix, gesticular i fer jocs d'atenció. A aquesta edat es poden utilitzar els tres tipus de danses anunciats anteriorment. D'entre totes les possibles danses cal destacar les cançons mimades com a estimulació de la capacitat de memoritzar, ja que solen tenir un textmolt llarg que cal representar i cantar, com ara; Puff era un drac màgic.


Eva Maria Gómez, Claudia Pastor i Patricia Sepúlveda 2n c TEI.

Expressió corporal a l'educació infantil.

En aquest enllaç podrem trobar un blog on hi han una sèrie d'activitats, recursos i informació per treballar el llenguatge gestual.


http://educaciocorporaltei.blogspot.com.es/2012_05_01_archive.html


Verónica Ruiz Rioja

jocs dramàtics

JOCS DRAMÀTICS



Per a molts d’exercicis dramàtics va bé tenir objectes diversos; per això és recomanable tenir un armari o bagul destinat a guardar-hi objectes ben diversos que hem arreplegat entre tots: capells, roba, ulleres, perruques, un telèfon, una ràdio vella, etc., etc.
Respiració, relaxament
Respiració:
Inspiram l’aroma d’una flor imaginària i expulsam tot l’aire dels pulmons acompanyant l’expiració amb un sospir sonor. Ho repetim cinc vegades.
L’aire és la benzina del nostre cos: drets i aturats inspiram i començam a caminar expulsant l’aire com si la boca fos el tub d’escapament del cotxe; en acabar l’aire, ens aturam i ho tornam a fer.
Expirar comptant en veu altra i molt lentament una sèrie numerada de l’u fins al nombre més alt a què es pugui arribar; o bé fent escales musicals; o bé llegir un text. També dir un embarbussament d’una tirada.
Simular respiracions: després d’haver corregut per agafar l’autobús, quan estam a punt d’adormir-nos, en un atac de ràbia durant una discussió, etc.



Ariadna Sabaté
Ariadna Montoya
Aquesta pàgina ens explica com conèixer les expressions no verbals dels altres.

Ariadna Montoya i Ariadna Sabaté 

Expressió getsual i corporal

Blog comunicació gestual

Blog sobre la comunicació gestual, trobem diferents recursos i jocs per fer amb infants.


Ariadna Montoya i Ariadna Sabaté

Blog

LA MÍMICA



Jocs de mímica 

Aquests jocs es poden fer: indicant a l’actor el que ha de fer; o que els espectadors endevinin què fa el que actua; o que els espectadors, quan han esbrinat què fa, s’hi ajuntin.
Formes corporals obertes: L’estirament d’un moix, el bot d’un jugador de bàsquet, agafar un llibre d’un prestatge alt… Formes corporals tancades: Dormir en posició fetal, amagar el cap tímidament, arrufar-se de fred, reacció davant un cop a l’estómac, posició defensiva de boxa, ets una pilota…
Viatge per terres estranyes. S’assenyala un itinerari, i al llarg del recorregut l’actor haurà d’imaginar que es troba amb diferents castes de superfície, de terreny o de materials (flonjo, relliscós, aspre, llis, mullat, espinós, gelat, que crema, sorrenc, aferradís…). Variants: Entrar dins una ventada, o caminar per un lloc fosc, o anar per un lloc amb molta calor, o amb molt de fred…




ARIADNA MONTOYA I ARIADNA SABATÉ
Aquesta pagina es un bon recurs que t'orientaran a preparar les teves clases de psicomotricitat.
Amb activitats, i materials que necessitaras per implementar-les.
A mès trobaras un projecte d'ombres que et serà molt util per a futures clases que vulguis preparar.


Marta Palacio i Verónica R.Blasco

Activitats per treballar l'expressio corporal i gestual

En aquest link podreu veure diferents exemples per a treballar amb els infants l'expressio corporal i gestual.

http://xtec.cat/ceipdovella/totsplegats.html#expressio



ANNA PICAS I LIDIA GAMEZ
En aquesta pagina podras comprovar la importancia de realitzar massatges als infants per tal d'ajudar-los en el seu desenvolupament integral. I també alguns dels beneficis que els hi comportara aquesta practica als infants.


Marta Palacio i Verónica R.Blasco

Video d'una mostra de classe d'expressió corporal

En aquest link podem trobar un exemple de com portar a terme una classe d'expressió corporal a partir dels 3 anys.

http://www.youtube.com/watch?v=zHOLKygX0hc

LIDIA GAMEZ I ANNA PICAS

Teoria i pràctica per a professorat

En aquest link podrem trobar teoria del llenguatge corporal i gestual i diverses activitats per a treballar-ho.

http://www.slideshare.net/LauraGarcinuoVelayos/el-llenguatge-corporal-i-gestual-11559221

LIDIA GAMEZ I ANNA PICAS
Aquesta pagina es un raco de tallers sobre els contacontes que preten despertar la imaginacio dels nens, fent-los protagonistes realitzadors i decoradors de les seves propies histories, mitjançant el joc.
 http://www.upcomillas.es/servicios/documentos/uts/Talleres.pdf

Marta Palacio i Verónica R.Blasco

teories, recurssos i activitats

En aquest link podem trobar teoria sobre l'expressió gestual com la importància dels gestos a la infància i també diversos recurssos i activitats per a realitzar amb els infants.

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M05/web/html/media/fp_edi_m05_u4_pdfindex.pdf

LIDIA GAMEZ I ANNA PICAS
Aquesta pagina es un treball que van escriure dues noies, i on mostren la importancia del llenguatge gestual a l'educació infantil. Tenint en compte que es la primera manera que tenen els infants de comunicar-se amb l'adult.
http://aulavirtual.uv.es/dotlrn/file-storage/view/dotlrn_fs_120848215_root_folder/dotlrn_fs_120848215_shared_folder/didactica-de-la-ef-en-ei/trabajo_expresixn_corporal.pdf

Marta Palacio i Verónica R. Blasco
En aquesta web podreu trobar informació sobre el benefici de la risoterapia amb els infants i algunes activitats a fer amb ells.

http://pequeñospensadores.es/2011/actividades-de-pensamiento-creativo/actividad-risoterapia-para-ninos-2/

Yolanda Nieto, Cristina Ezquerra

lunes, 8 de abril de 2013

Escola El Gato Azul - Expressió gestual i corporal per a infants


CURS ADREÇAT A NENS I NENES ON ES DESENVOLUPA LA CAPACITAT CREATIVA , EMOCIONAL I COMUNICATIVA A TRAVÉS DEL LLENGUATGE CORPORAL I EL JOC CREATIU.

Clicant aquí podeu accedir a un vídeo.

Marta Palacio
Verónica R.B.
Yolanda Nieto


En la següent web podem trobar informació sobre la implementació del ioga des de bebés i els beneficis d'aquesta fàntastica disciplina. També inclou diferents postures i els beneficis que pot aportar fer ioga des d'una edat primerenca.

http://www.bhagavan.es/
 
Carolina Muñoz i Cristina Ezquerra.



Article sobre l'expressió corporal en infants



Jenifer Noé, Judit Rueda

¿Qué comunican los gestos?

         Los gestos comunican y expresan a los demás la intención y lo que el sujeto está pensando a la vez que provocan la reacción de los demás. No cabe duda por tanto que es un tipo de lenguaje que se anticipa o matiza aquello que se quiere expresar verbalmente. En los procesos de comunicación utilizamos códigos no verbales como gestos, posturas, miradas, determinados movimientos etc. Como ya hemos señalado existen gestos conscientes e inconscientes no codificados y codificados que son representativos de vivencias, de acciones, de situaciones, que expresan sentimientos, estados de ánimo e intenciones, por ejemplo expresiones semejantes y espontaneas en la cara relacionadas con la tristeza, el llanto, la risa, la sorpresa, el miedo...
         Aunque las investigaciones ponen de manifiesto el carácter universal de muchos gestos, ya que es posible encontrar secuencias de comportamientos que manifiestan semejanzas transculturales como por ejemplo la timidez, el saludo con la mano abierta, flirteo etc. Las causas por las que se emplea un gesto u otro condicionan su significado por lo que su correcta interpretación debe hacerse dentro de su contexto. En este caso estarían los gestos que sirven para subrayar la comunicación verbal. Su falta de codificación hace que idénticos gestos contribuyan a comunicar mensajes diferentes.


Jenifer Noé, Judit Rueda

CARACTERÍSTICAS DE LA EXPRESIÓN CORPORAL:
         La expresión corporal se caracteriza por la ausencia de respuesta prefijada y por el uso de métodos que favorecen la creatividad y la imaginación. Algunas de sus características son las siguientes:
-        No importa la técnica.
-        Pretende favorecer el movimiento espontáneo y desarrollar el sentimiento de pertenencia al grupo.
-        Lo que vivencia y transmite al alumno es lo que importa.
-        El eje que dirige la actividad motriz es la coordinación general dinámica y estática.
-        El propio alumno-a es quien busca sus propias adaptaciones al medio y aumenta y mejora su bagaje motor.

OBJETIVOS:
         Algunos de los objetivos que se plantean desde la Expresión corporal son:
-        Buscar y alcanzar el bienestar personal con el propio cuerpo, ya que esto repercute en el autocontrol y la autoestima.
-        Descubrir las posibilidades que tiene el cuerpo para expresar diferentes significados.
-        Utilizar las diversas formas de expresión corporal.
-        Utilizar técnicas y recursos básicos de las distintas formas de representación y expresión corporal, para aumentar sus posibilidades comunicativas.
-        Utilizar las normas que rigen los intercambios lingüísticos y las señales extralingüísticas.
-        Interpretar y representar algún personaje atendiendo a sus estados emocionales.
-        Disfrutar con la elaboración personal y original en las actividades de expresión corporal.



Jenifer Noé, Judit Rueda