El nadó és capaç d'expressar algunes reaccions afectives en situacions o estímuls que l'afecten. Podem arribar a entendre què ens volen dir a través dels seus gestos i reaccions.
Com la majoria dels animals, l’ésser humà té la capacitat de comunicar-se amb els altres, tot i que en aquest cas el procés és més complex. Però el procés d’aprenentatge del llenguatge requereix un període de temps prolongat. No obstant això, molt abans d’adquirir aquesta capacitat, el nadó ja disposa d’un sistema de comunicació.
En la comunicació no verbal, la cara té un destacat paper. De fet, la cara és la manifestació externa més evident d’una persona, i els seus gestos són un dels principals sistemes de comunicació emocional. La musculatura de la cara permet multitud de combinacions, que al costat dels moviments dels ulls, de les celles i del nas generen una gran riquesa simbòlica. Si a més hi afegim sons, obtenim una completa comunicació de les experiències afectives.
El nadó és capaç de transmetre algunes reaccions davant certs estímuls. Les més comunes són les reaccions de plaer, de fàstic, d’ira, de por i de dolor. Mentre que el plaer i el fàstic tenen una expressió diferenciada en el nounat, la forma de transmetre dolor, por o irritació per part del nadó és a través del plor, una forma d’expressar similar tot i que es tracta d’experiències diferents i que requereixen accions diferents per part dels pares o cuidadors.
És precisament durant el primer any de vida quan el nadó necessita més als altres pel fet que està més indefens. Per això s’estudia el funcionament dels sistemes de comunicació en nounats.
El desenvolupament emocional
Un nadó no neix amb el seu repertori d’emocions complet, sinó que ha de desenvolupar-les a través d’un procés de maduració i aprenentatge. No és així en el cas de donar resposta a un estímul dolorós, ja que el nadó ja neix amb el sistema nociceptiu madur.
Tots els estudis de les emocions en nens indiquen que el desenvolupament es deu tant a processos de maduració com d’aprenentatge, i sense la confluència dels dos no seria possible un desenvolupament emocional complet.
Arran de l’aprenentatge del nadó, les emocions són cada vegada més complexes i elaborades. Entre els dos i tres anys, la maduració permet que el nen prengui consciència de la seva identitat personal, i a partir d’aquest moment pot començar a tenir emocions sobre si mateix com l’enveja, l’empatia o la vergonya.
El dolor
El dolor és una de les experiències més intenses i desagradables. S’experimenta com un estat advers que provoca una necessitat imperiosa de mobilitzar recursos i accions per superar-lo. En alguns casos el dolor té una funció adaptativa fonamental, ja que es tracta d’un símptoma, un senyal d’avís d’una patologia més greu.
El dolor, però, no és una simple reacció sensorial o perceptiva, sinó que es tracta d’una autèntica experiència, en la qual cal tenir en compte la dimensió emocional, la cognitiva i la del comportament.
Pel que fa referència als nadons, la dimensió del comportament, és a dir, la forma de reaccionar davant l’experiència dolorosa, afecta la tolerància al dolor. En aquest cas, la forma més evident de reaccionar davant seu és el plor.
Valoració del plor al nounat
La valoració del plor del nadó aporta molta informació sobre l’estat neurològic i metge del nadó. Segons l’article «Comunicación gestual y prosódica del bebé», la interpretació més comú dels resultats de l’anàlisi del plor del nadó consisteix en la seva comparació i desviació amb els paràmetres normals del plor no patològic.
El potencial diagnòstic de l’anàlisi acústic del plor està per explorar i utilitzar en contextos clínics. Les seves aplicacions són múltiples, no només en l’àmbit neonatal, sinó també per valorar el missatge implícit en el plor, el que redundaria en assegurar la seguretat del nadó i incrementar els vincles afectius entre aquest i els seus progenitors.
La comunicació facial del nadó
Es considera l’expressió facial com un sistema que dóna 4 tipus d’informació:
En la comunicació no verbal, la cara té un destacat paper. De fet, la cara és la manifestació externa més evident d’una persona, i els seus gestos són un dels principals sistemes de comunicació emocional. La musculatura de la cara permet multitud de combinacions, que al costat dels moviments dels ulls, de les celles i del nas generen una gran riquesa simbòlica. Si a més hi afegim sons, obtenim una completa comunicació de les experiències afectives.
El nadó és capaç de transmetre algunes reaccions davant certs estímuls. Les més comunes són les reaccions de plaer, de fàstic, d’ira, de por i de dolor. Mentre que el plaer i el fàstic tenen una expressió diferenciada en el nounat, la forma de transmetre dolor, por o irritació per part del nadó és a través del plor, una forma d’expressar similar tot i que es tracta d’experiències diferents i que requereixen accions diferents per part dels pares o cuidadors.
És precisament durant el primer any de vida quan el nadó necessita més als altres pel fet que està més indefens. Per això s’estudia el funcionament dels sistemes de comunicació en nounats.
El desenvolupament emocional
Un nadó no neix amb el seu repertori d’emocions complet, sinó que ha de desenvolupar-les a través d’un procés de maduració i aprenentatge. No és així en el cas de donar resposta a un estímul dolorós, ja que el nadó ja neix amb el sistema nociceptiu madur.
Tots els estudis de les emocions en nens indiquen que el desenvolupament es deu tant a processos de maduració com d’aprenentatge, i sense la confluència dels dos no seria possible un desenvolupament emocional complet.
Arran de l’aprenentatge del nadó, les emocions són cada vegada més complexes i elaborades. Entre els dos i tres anys, la maduració permet que el nen prengui consciència de la seva identitat personal, i a partir d’aquest moment pot començar a tenir emocions sobre si mateix com l’enveja, l’empatia o la vergonya.
El dolor
El dolor és una de les experiències més intenses i desagradables. S’experimenta com un estat advers que provoca una necessitat imperiosa de mobilitzar recursos i accions per superar-lo. En alguns casos el dolor té una funció adaptativa fonamental, ja que es tracta d’un símptoma, un senyal d’avís d’una patologia més greu.
El dolor, però, no és una simple reacció sensorial o perceptiva, sinó que es tracta d’una autèntica experiència, en la qual cal tenir en compte la dimensió emocional, la cognitiva i la del comportament.
Pel que fa referència als nadons, la dimensió del comportament, és a dir, la forma de reaccionar davant l’experiència dolorosa, afecta la tolerància al dolor. En aquest cas, la forma més evident de reaccionar davant seu és el plor.
Valoració del plor al nounat
La valoració del plor del nadó aporta molta informació sobre l’estat neurològic i metge del nadó. Segons l’article «Comunicación gestual y prosódica del bebé», la interpretació més comú dels resultats de l’anàlisi del plor del nadó consisteix en la seva comparació i desviació amb els paràmetres normals del plor no patològic.
El potencial diagnòstic de l’anàlisi acústic del plor està per explorar i utilitzar en contextos clínics. Les seves aplicacions són múltiples, no només en l’àmbit neonatal, sinó també per valorar el missatge implícit en el plor, el que redundaria en assegurar la seguretat del nadó i incrementar els vincles afectius entre aquest i els seus progenitors.
La comunicació facial del nadó
Es considera l’expressió facial com un sistema que dóna 4 tipus d’informació:
- Signes facials estàtics: representen els trets relativament permanents de la cara, com l’estructura òssia i la massa dels teixits.
- Signes facials lents: representen canvis en l’aparença de la cara, fet que passa gradualment amb el temps.
- Signes artificials: representen els trets determinats exògenament com les lents oculars i els cosmètics.
- Signes ràpids: representen els canvis físics en activitat neuromuscular i poden portar a canvis visibles en l’acció facial.
D’aquestes quatre classes de signes que contribueixen al reconeixement facial, els signes de canvi ràpid proporcionen missatges com:
- Les emocions.
- Els senyals de comunicació com el parpelleig.
- Els moviments associats a actes de manipulació com ara mossegar.
- Les accions il·lustradores que acompanyen a l’atenció i al discurs, com ressaltar el discurs aixecant el front.
- Els senyals de comunicació no verbal com inclinacions del cap o somriures socials.
Un projecte de:
Mireia Ledo i Mari Ortigosa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario